Índex de l'articul
Relació de l’Esquadra de Trabucaires Xaloc
amb Camuñas i la seua recreació.
Per a l’Esquadra de Trabucaires és complex participar en algunes recreacions a causa de la situació geogràfica on vivim, a l’est de totes aquelles recreacions de les quals ens justaría participar. Era l’any 2019 quan ens plantegem moure’ns del nostre entorn mes mediterrani i decidim acostar-nos a Camuñas a veure com se’ns donava les quatre hores de viatge que ens separen i la intensa calor de mes d’agost.
No aniria tan mal quan des d’aquell dia per a l’Esquadra és una cita ineludible en el nostre atapeït calendari de recreacions.
Cal agrair a l’Associació partida de Camuñas a l’Ajuntament d’aquesta població i a tots els seus veïns l’excel·lent tracte que ens dispensen, ens sentim com uns camuñeros mes.
Moltes Gràcies
Relación de la Escuadra de Trabucaires Xaloc
con Camuñas y su recreación.
Para la Escuadra de Trabucaires es complejo participar en algunas recreaciones debido a la situación geográfica donde vivimos, al este de todas aquellas recreaciones de las que nos justaría participar. Era el año 2019 cuando nos planteamos movernos de nuestro entorno mas mediterráneo y decidimos acercarnos a Camuñas a ver como se nos daba las cuatro horas de viaje que nos separan y el intenso calor de mes de agosto.
No iría tan mal cuando desde aquel día para la Escuadra es una cita ineludible en nuestro apretado calendario de recreaciones.
Hay que agradecer a la Asociación partida de Camuñas al Ayuntamiento de esta población y a todos sus vecinos el excelente trato que nos dispensan, nos sentimos como unos camuñeros mas.
Muchas Gracias
CAMUÑAS
Camuñas és un municipi i localitat espanyola de la província de Toledo, en la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Compta amb una població de 1742 habitants (INE 2025).
Toponímia
El terme «Camuñas» es deriva de l’àrab kammuniya el qual té dos significats: un és ‘semblant al comí’ i un altre «tota espècie de llavor que no és cereal o llegum». El nom es prendria probablement d’un malnom antroponímic del repoblador de la zona després de la Reconquesta.
Geografia
El municipi està situat en la falda de la muntanya Cap-gros, en el marge esquerre del riu Amarguillo a la comarca de la Manxa. Bufona amb els termes municipals de Port Lápice i Herència, a la província de Ciudad Real, i Madridejos i Villafranca dels Cavallers en la de Toledo.
Nord-oest: Madridejos Nord: Madridejos Nord-est: Villafranca dels Cavallers
Oest: Madridejos Est: Villafranca dels Cavallers
Sud-oest: Herència Sud: Herència, Port Lápice Sud-est: Herència
El seu terme s’estén per un ampli altiplà. L’extrem meridional és el menys pla, amb barrancs, goles i muntanyes que quasi arriben als 1000 metres d’altitud. Per l’oest es troba una horta que es prolonga fins al Amarguillo, i la muntanya anomenada Canyada de les Vaques que s’estén als costats de l’autovia del Sud. A la dreta de la carretera hi ha una muntanya en el cim de la qual hi ha tres boques d’antigues mines, una de les quals és de gran profunditat.
Camuñas es un municipio y localidad española de la provincia de Toledo, en la comunidad autónoma de Castilla-La Mancha. Cuenta con una población de 1742 habitantes (INE 2025).
Toponimia
El término «Camuñas» se deriva del árabe kammuniya el cual tiene dos significados: uno es ‘parecido al comino’ y otro «toda especie de semilla que no es cereal o legumbre». El nombre se tomaría probablemente de un mote antroponímico del repoblador de la zona tras la Reconquista.
Geografía
El municipio se encuentra situado en la falda de la montaña Cabeza-gorda, en el margen izquierdo del río Amarguillo en la comarca de La Mancha. Linda con los términos municipales de Puerto Lápice y Herencia, en la provincia de Ciudad Real, y Madridejos y Villafranca de los Caballeros en la de Toledo.
Noroeste: Madridejos Norte: Madridejos Noreste: Villafranca de los Caballeros
Oeste: Madridejos Este: Villafranca de los Caballeros
Suroeste: Herencia Sur: Herencia, Puerto Lápice Sureste: Herencia
Su término se extiende por una amplia meseta. El extremo meridional es el menos llano, con barrancos, gargantas y montañas que casi llegan a los 1000 metros de altitud. Por el oeste se encuentra una vega que se prolonga hasta el Amarguillo, y el monte llamado Cañada de las Vacas que se extiende a los lados de la autovía del Sur. A la derecha de la carretera hay una montaña en cuya cima hay tres bocas de antiguas minas, una de las cuales es de gran profundidad.
FRANCISQUETE
Bust de Francisquete, conegut com ‘El Tio Camuñas’ / Foto: Fidel Manjavacas
FRANCISCO SANCHEZ FERNANDEZ «FRANCISQUETE»
«EL TIO CAMUÑAS»
En Camuñas va nàixer el que després fora famós guerriller en el territori manxec: Francisco Sánchez Fernández «Francisquete», també dit «L’Oncle Camuñas».
Naix l’11 de setembre de 1762, a les sis hores del seu matí. Era fill de Pedro Sánchez Sierra i de María Fernández Cano, la seua legítima esposa, tots dos naturals i veïns de Camuñas, encara que ella podria tindre procedència de Navaelpino, com en altres fonts s’assenyala. Van ser els seus padrins Francisco Redondo i la seua dona María Sánchez, tia carnal del nounat, al qual posen el nom del seu padrí. La partida de naixement la va estendre el Llic. Fr. Don Miguel Bermúdez, el dia 16 d’eixe mes.
La seua vida transcorre de manera afable en Camuñas on es casa el 30 del maig de 1785 als vint-i-tres anys, amb Agueda María Martín de Consogra, natural de Madridejos, amb la qual té sis fills, Hilario nascut el 14 de gener de 1788, Mauricia nascuda en 1793, Antonio Eustaquio nascut el 15 d’abril de 1796, Antonio Pantaleón nascut el 27 de juliol de 1798, Francisco, del qual només coneixem la seua defunció en 1809 i Ramona de la Creu nascuda el 14 de setembre de 1800. Podem aventurar, que durant aquesta època, la seua professió era la de correu, carrera que li serviria per a convertir-se posteriorment en el famós guerriller, a causa de la seua agilitat a cavall i al coneixement de la zona.
La incursió de Francisquete dins de la guerrilla contra els francesos la descriu E. Rodríguez Solís en “Els Guerrillers de 1808”, de la manera següent:
“Envaïda Espanya pels francesos, Francisquete i el seu germà Juan Fernández , van anar dels primers que a la Manxa van eixir a campanya contra els imperials. En una de les accions es van veure obligats a refugiar-se en Camuñas; perseguits pels francesos es van tancar a la seua casa, que, transformada en una fortalesa, va costar als imperials molta sang i molts homes morts abans d’arribar a conquistar-la. Esgotades les municions, Francisquete va aconseguir salvar-se, però el seu germà, menys feliç, no va poder seguir-li. Excitat pels francesos es va entregar a ells, sota paraula que li conservarien la vida… mes a penes li van tindre en el seu poder li van penjar de les aspes d’un molí, gaudint a veure-li morir en aquella espècie de turment propi només d’inquisidors.
Francisco, en saber-ho, va plorar llàgrimes de sang, i sobre el cadàver del seu germà va jurar no entregar-se al somni, ni provar cap aliment, ni apagar la set per més devoradora que fora, sense abans venjar a aquell màrtir, el valor i l’heroisme del qual haurien respectat els soldats de qualsevol exèrcit que no fora el de Napoleó. Francisquete va complir el seu jurament, i fins que alguns francesos no van esborrar amb la seua sang la del seu germà, ni va beure un xarrup d’aigua, ni va menjar un tros de pa, ni va dormir una sola hora”.
Si bé, la nostra investigació no pot donar tants detalls, si és cert que van ocórrer una sèrie de fets en la vida de Francisquete, que van poder desencadenar el naixement d’aquest com a guerriller.
En primer lloc la figura del seu germà, Juan Pedro Sánchez, que va haver de ser home notori dins de la vila de Camuñas. Li trobem en el plet que va tindre l’alcalde de Camuñas amb el capellà ecònom en 1804, per a determinar a qui corresponia el control de la festa del Corpus i el nomenament de piostres, sent ell el piostre de la Confraria del Santíssim Sagrament nomenat pel capellà. Aquest judici va marcar l’esdevenir de Juan Pedro, i ens mostra que els camuñeros sempre han tingut un fort caràcter, ja que el 23 d’abril de l’any 1809, cinc anys més tard, Vicente Hidalgo Saavedra de 51 anys d’edat, un dels integrants de l’Ajuntament de Camuñas amb el qual va mantindre el plet, és assassinat per Juan Pedro quan l’edil municipal acompanyava als francesos en la seua cerca, fets que van tindre lloc al carrer del Pou Nou, al costat de l’habitatge dels germans Sánchez situada en el número 22 d’aquesta. Un mes més tard de l’incident anterior, el dia 21 de maig de 1809, es produeix un nou assalt dels francesos a la casa dels germans; Francisquete aconsegueix escapar saltant les tàpies i fugint al camp, el seu germà no aconsegueix fugir i és aconseguit pels trets dels francesos, sent retingut a l’Ajuntament fins que el 28 de maig, Juan Pedro és assassinat per “els enemics de Alcabuzes”, denominació que el capellà rector realitza dels francesos, sent penjat en una de les aspes del Molino Vell (hui Molino de la Unió), descarregant els contendents dels guerrillers aquesta classe d’armes que utilitzaven; aquest episodi podria coincidir amb el relatat per E. Rodríguez Solís.
En segon lloc, la dominació francesa en Camuñas es mostra despietada; Camuñas es troba sota un jou que segava el coll dels seus veïns, així trobem com el 26 de març de 1809 es mata a Juan Josef López de l’Oliva i a Vitorià Carreño, penjant-los del balcó de la Casa Consistorial i el 23 d’abril de 1809 assassinen a Josef Galán i a Josef Martín Benito en les seues pròpies cases.
En tercer lloc, la mort del seu fill Francisco el dia 13 de juliol de 1809 als deu anys d’edat, no podent-li fer més exèquies que la sepultura ja que seguien els francesos en Camuñas.
I és així com naix la història del nostre més il·lustre camuñero; Francisquete va recórrer els pobles, va cridar en el seu auxili a alguns amics, i bé prompte va poder comptar amb 30 homes a cavall, tan hàbils tiradors com bons genets, i va començar contra els francesos una lluita a mort, una guerra sense quarter. La seua campanya, doncs, contra els imperials va ser terrible, sagnant; a ella li van impulsar sens dubte, algun dels fets abans relatats o la conjunció de tots ells. Tal era la seua destresa i crueltat en els atacs contra els gabachos, que aquests quan advertien la seua arribada no tenien més que cridar “Què ve l’oncle Camuñas!.
Situat en el camí ral des de Madridejos a Despeñaperros, va ser un dels més importants “Guerrillers de la Manxa”. Trobem documents escrits d’algunes de les seues gestes contra els invasors francesos:
· El dia 5 d’Octubre de 1809 va atacar amb els seus 40 guerrillers a 80 soldats, que estaven en La Guàrdia, matant-los 11, ferint-los set, i posant en fugida als restants.
· El 24 d’Octubre de 1809, va atacar un destacament francés en Port Lapiche, acoltellant a diversos soldats i fent presoners a la resta.
· Desembre de 1809, el Sr. Juan Antonio Miranda viatjava acompanyat de la seua família des de Madrid a Sevilla per a comunicar a la Junta General la ràpida invasió de Andalucia que Bonaparte i Soult estaven preparant. Arribant escortats fins a Madridejos per l’Entossudit i des de Madridejos fins a Valdepeñas van ser escortats per Francisquete i els seus guerrillers.
· El mes d’abril de 1810 va sorprendre un destacament de 120 francesos que hi havia en Lillo, i encara que van tractar de refugiar-se a les cases davant l’amenaça d’incendiar-les si no es rendien, tot el destacament es va entregar presoner.
· El dia 10 de maig va agafar Francisquete un gran comboi compost de 60 carros carregats de tabac, pólvora i altres efectes.
· El dia 17 de maig, dos soldats de la seua partida, que anaven d’avançada, es van apoderar, entre les muntanyes de Consogra i Mora, de les balijas que portaven un correu francés i un altre espanyol; va córrer en el seu auxili l’escorta que els custodiava, composta per 50 soldats, però va acudir Francisquete amb els seus i van tirar a fugir.
· En la vesprada del 24 de Maig d’eixe mateix any, es va trobar amb una partida de 400 infants i 90 cavalls que es dirigien des d’Alcázar de San Juan a la Mota del Cuervo. Causant-los algunes baixes.
· Ataca a un destacament enemic, entre el 20 al 25 de maig de 1810, poc abans de posar-se el sol, prop de Les Barraques del Cérvol, al costat del Pedernoso, obligant els francesos a retirar-se a Sant Clement.
· Se cita a la partida de Francisquete el 28 de maig de 1810 perquè es dirigisca a Conca per a oposar-se a l’enemic, que des de Cañete avançava sobre eixa capital.
· Apareix posteriorment en Santa Cruz de l’Esbarzer on el seu lloctinent Martín Almarza, ataca als francesos apoderant-se d’un carregament amb tres carreterías de sal, matant 13 soldats i emportant-se quatre presoners.
· El 6 de juny de 1810 el nostre guerriller devia amagar i després atacar a la rereguarda enemiga per Saelíces i Uclés.
· El 15 de juny de 1810 li trobem seguint i vigilant a les tropes enemigues que s’han retirat de Quintanar de la Orden, buscant l’oportunitat d’atacar-les. Però se li mana que deixe l’observació i s’incorpore a la rereguarda de Tarancón, unint-se a la partida de Don Miguel Díaz i a unes altres que ronden per Belmonte.
· El dia 20 de Juliol va escometre Francisquete a un destacament de 80 dracs que custodiaven en la rodalia de Toledo 30 bous que els francesos pretenien fer bregar en aquesta ciutat als espanyols el dia de Santiago, agafant els bous i emportant-se presoners l’escorta i els vaquers. Aquesta gesta és narrada per E. Rodríguez Solís en “Els Guerrillers de 1808”, de manera detallada, ocupant una de les seues històries sobre la guerra, la qual cosa denota la importància de Francisquete dins dels Guerrillers de la Manxa.+
· Dies després d’aquesta última intervenció, es presenta a Tomelloso, desafiant a la guarnició francesa, composta per 200 infants i 40 cavalls, causant-los 50 baixes entre morts i ferits. Posteriorment sabedor que en Consogra anava a passar un important comboi de 70 carros amb cartutxos, plom i altres efectes, els va atacar d’improvís en una revolta del camí, travant un renyit combat que va donar per resultat apoderar-se del comboi i causar als francesos 60 baixes.
· El 2 de novembre de 1810, es mana al comandant de guerrilles Díaz, que arreste i conduïsca a la presència del brigadier Osorio a Francisquete i al seu fill Hilario, amb tres més de la partida, per haver maltractat a un guerriller de la partida de Díaz i desobeir les ordres del general Blake, cap de l’Exèrcit del Centre, advertint-se que eixe arrest i conducció es fera “amb el decor i distinció que el govern li ha dispensat”.
· El 16 o 18 de desembre de 1810, el guerriller Díaz corprenga a “El Capador” de la partida de Francisquete, que havia llevat un cavall a la partida de Díaz, a primers d’Octubre.
Durant totes aquestes escaramusses, podem aventurar que es produeix un altre fet important en la seua vida, que és la mort de la seua dona Agueda i el posterior casament en segones núpcies amb Josefa Romero, la qual apareix com la seua dona tant en la partida de defunció de Francisquete com en la seua pròpia.
El final del nostre paisà, li arriba a Belmonte. El 12 de novembre de 1811, quan es trobava Francisquete en la vila de Belmonte, juntament amb la seua partida, va ser sorprés i envoltat per uns destacaments francesos, sota les ordres del general D´Armagnac, cap de la columna arribada de Tarancón. Van fer front a les tropes franceses, sent ferit i fet presoner Francisquete, juntament amb els escassos homes que li quedaven.
Francisquete va ser afusellat el 13 de novembre de 1811 en les muralles de Belmonte, enterrant-se l’endemà per mandat del General francés a l’Església Col·legial de Belmonte, amb assistència de l’Il·lustre Cabildo i amb tota solemnitat. En la mateixa cruïlla van ser morts Sr. Benito Cano, natural de Camuñas, i Sr. Miguel Bazquez.
Moria l’heroi als quaranta-nou anys, després d’haver lluitat tres, comandant la seua famosa guerrilla.
La seua memòria continua viva tant en Camuñas, on sempre tindrà un buit en el nostre cor camuñero, com a Belmonte. Allí, Sr. Luis Andujar fins fa poc rector de la vila, ens va detallar el lloc on suposadament va ser afusellat. Correspon amb un lloc de l’antiga muralla que envoltava la vila de Belmonte i que estava dins del pati de les Monges Dominiques, lloc que aquestes van recordar amb una senzilla creu que van posar i una oració que resaven tots els dies.
“L’Oncle Camuñas”, cridada amb horror pels francesos quan li veien acostar-se s’ha quedat en la litúrgia popular com una manera d’espantar als xiquets, així trobem com a Astúries es diu que viu en les teulades o golfes, dels quals baixa per a emportar-se criatures i cries; en alguns llocs de Lleó, es deia «sembles l’oncle Camuñas» per a cridar a algú desaseado i espentolat; se’l coneix a Zamora;
a Extremadura s’espanta als xiquets amb la frase «que et porta Camuñas»;
i als Pirineus d’Osca és una denominació familiar del Diable amb la qual s’espanta als xiquets.
I així van acabar els dies d’aquest famós guerriller.
La Recreació
Una recreació històrica que reviu la Guerra de la Independència
Del 31 de juliol al 2 d’agost, la localitat toledana de Camuñas tornarà a convertir-se en un gran escenari històric amb la celebració de la XIX edició del Jurament del Guerriller «Francisquete», una de les recreacions històriques més destacades de Castella-la Manxa i una cita consolidada dins del calendari cultural i turístic de la província de Toledo. Durant tres dies, el municipi convidarà a veïns i visitants a realitzar un autèntic viatge al segle XIX per a conéixer de prop la història de Francisco Sánchez Fernández, conegut popularment com Francisquete o «L’Oncle Camuñas», un dels guerrillers més rellevants de la resistència espanyola enfront de l’exèrcit napoleònic.
Francisquete, un símbol de la resistència
La recreació té el seu origen en els esdeveniments que van marcar la Guerra de la Independència Espanyola i en la figura de Francisco Sánchez Fernández, un veí de Camuñas que va decidir alçar-se en armes contra l’ocupació francesa després de patir la repressió de l’exèrcit napoleònic.
Amb el pas del temps, Francisquete es va convertir en un dels guerrillers més coneguts de la comarca i en un símbol de l’esperit de resistència d’un poble que va defensar la seua llibertat en un dels períodes més convulsos de la història d’Espanya. La recreació manté visca eixa memòria col·lectiva, acostant al públic uns fets històrics que formen part del patrimoni cultural de Camuñas.
Un poble convertit en escenari històric
Durant tot el cap de setmana, els carrers de Camuñas es transformen per a recrear l’ambient de principis del segle XIX. Soldats francesos, guerrillers, llauradors i artesans prenen el municipi per a oferir al visitant una experiència immersiva en la qual cada racó transporta a una altra època.
L’acte principal és el Jurament del Guerriller, una representació teatral que narra el moment en què Francisquete decideix unir-se a la lluita contra les tropes napoleòniques. Al llarg de la recreació se succeeixen escenes carregades d’emoció, combats, desfilades militars i representacions que permeten comprendre com es van desenvolupar aquells esdeveniments històrics.
Un complet programa d’activitats
La XIX edició tornarà a oferir un ampli programa pensat per a tots els públics. A més de la recreació principal, Camuñas acollirà campaments militars, mercat d’època, tallers, exposicions, visites guiades, animació musical, activitats infantils i demostracions històriques que permetran al visitant submergir-se per complet en la vida quotidiana del segle XIX.
La cura per l’ambientació, el vestuari, l’escenografia i el rigor històric converteixen aquesta celebració en una experiència cultural de primer nivell, en la qual participen centenars de veïns i voluntaris que fan possible una representació cada vegada més reconeguda dins del panorama nacional de les recreacions històriques.
La implicació de tot un municipi
Un dels principals valors del Jurament del Guerriller és la participació dels habitants de Camuñas. La implicació d’associacions, col·lectius i veïns converteix aquesta recreació en un projecte compartit que ha aconseguit créixer edició rere edició sense perdre la seua autenticitat.
Gràcies a eixe compromís col·lectiu, la història deixa de ser un simple relat per a convertir-se en una experiència viva que involucra tant als qui la representen com als qui la visiten, enfortint la identitat cultural del municipi i contribuint a la conservació del seu patrimoni històric.
Més informació: https://camunas.es/francisquete-2026-xix-edicion-recreacion-historica-juramento-de-guerrillero
Informació extreta de la web de la Diputació de Toledo
Programació
Textos: Florentino Caballero
Música: Darío Palomo
Idea original: Julio Cesar Ramírez y Fernando Santacruz